Unió Esportiva La Jonquera

Notícies

Seccions

Història

Col·labora

Amb el nom de Football club la Jonquera es va fundar aquesta entitat esportiva l’any 1922. Els primers colors que varen defensar els jugadors locals varen ser els blau-grana. Els fundadors del club van ser uns entusiastes i aficionats al futbol, a la vegada que van ser ells mateixos qui es van vestir de curt.
La primera alineació va ser formada per Baig a la porteria, els defenses Calabuig i Torrejón, els mitjos Delforn, J. Nucete i Seoane i els davanters, Mas I, Mas II, A. Nucete, Vergés i Lahoz. El primer terreny de joc va ser el conegut com a camp d’en Damià, situant-lo avui dia pocs metres més al nord del pont de l’autopista dels Carols.
El primer partit que s’hi va jugar va ser contra l’equip del Portús, guanyant els jonquerencs per 6 a 1. També aquest mateix any, l’equip local s’enfrontà a l’Sparta de Roses, que venia reforçat amb cinc jugadors de la U.E. Figueres, (Raurich, Miravitlles, Felip, Colls i Santiago Pi-Sunyer). Va guanyar l’equip de Roses per 3-0.
Durant els anys 1924-1926, es va deixar de jugar, tornant-ho a fer l’any 1927. Van ser integrants d’aquella plantilla: Subirós, Ball-Llovera, Juanola, Laporta, Gifreu, Loste, Guardiola, Puigsegur, Mach, Torrent, Reynalt, Corsellas, Sala, Soler, Viarnés, Salelles i Roget. Quan arribà l’any 1936 i a causa de la guerra Civil, es va deixar de jugar i el camp de futbol va passar a ser altra vegada del seu propietari.
L’any 1937 uns joves jonquerencs van tornar a arrendar un camp a la part sud de la Vila, situant-lo avui entre la Plaça de Catalunya i el Parc de Bombers. Alguns jugadors d’aquella època van ser: Brecha, Mallol, De Pedro, Rebollo, Palomeras, Serrat, Llauró, Sàez, Maresma, Aragonés i Baserba entre altres. Cal remarcar que no varen ser gaires els partits que van poder jugar ja que la majoria d’ells van ser cridats per anar al front.
Una vegada acabada la guerra civil, es refundà altre volta l’entitat amb el nom de Unió Esportiva la Jonquera, jugant-se alguns partits en el camp anomenat d’en Bosch, situat molt a prop de la font del Pont, on avui hi ha la parada d’autobusos. Poc temps després s’arribà a un acord amb la propietària d’uns terrenys per fer-hi el camp de futbol a la zona dels Carols, molt a prop d’aquell primer camp anomenat d’en Damià. Avui el situariem entre el pont de l’autopista dels Carols i la benzinera de la BP. Va ser en aquest camp on s’hi varen jugar alguns partits entre els presoners dels camps de treballadors, com també partits entre les diverses companyies de soldats que hi havia en aquella època de postguerra a la Jonquera. Segons el record d’algun dels jugadors locals d’aquella època es varen poder veure partits extraordinaris, perquè entre tots aquells soldats i presoners hi havia jugadors de primera i segona divisió nacionals.
Alguns jugadors que en aquests anys varen defensar l’equip de la Jonquera van ser: Mandado I, Mandado II, Taulera, Abel, Calabuig, Sàez, Pagés, Pérez, Pineda, Vintró, Garriga, Brugat, Rigau, Sabiol, etc. En el transcurs de l’any 1948 es canvien els colors blau-grana per els de blanc i vermell i pantalons negres, tal com avui va vestit l’Athelic de Bilbao.
L’any 1950, l’Ajuntament va aconseguir que els terrenys on avui hi ha l’escola pública Josep Peñuelas, coneguts com la vinya d’en Bosch, els cedissin per fer-hi un nou camp de futbol. Aquest es va inaugurar el dia de la festa Major jugant contra el C.D. Maçanet de Cabrenys, guanyant l’equip visitant per 3-2. A finals dels anys cinquanta es va començar a jugar el campionat d’aficionats i el torneig anomenat de Primavera. No es pot dir que la U.E. la Jonquera es reforcés amb jugadors del poble veí del Portús, sinó que molts partits van ser jugats amb quasi la totalitat de l’alineació integrada per jugadors de l’altre vessant de l’Albera. Cal dir que es va jugar algun campionat amb fitxer falses, conservant el nom i el cognom de nois de la Jonquera que mai havien vist una pilota, amb la fotografia del jugador francès en qüestió. En els desplaçaments havient de tenir cura de no parlar gaire, doncs en el transcurs dels partits se’ls hi escapaven moltes expressions i converses en francès i corrien el risc de ser descoberts i desqualificats per portar jugadors extrangers. En aquests anys va començar la tradició de que els jugadors jonquerencs en els seus desplaçaments fossin escridassats i insultats amb l’expressió contrabandistes. Avui dia encara és fàcil sentir-ho quan es visiten certs camps. Alguns dels jugadors del Portús que en aquells anys van ajudar en el nostre club van ser: Joan Tocabens (Janó), Antoni Taddei (Antoine), Georges Mach (Jojó), Robert Nogués, Josep Buxeda (Gegé), Josep Nogué, Joan Mach, Daniel, Diego, etc.
Va ser en aquests darrers anys de la dècada dels cinquanta que es van tornar a canviar els colors de les camisetes, passant a ser blanques i verdes, tal com són en els nostres dies. Durant els anys 1958-59-60 i 61 els jugadors locals s’equipaven a la perruqueria d’en Nando.
L’any següent ho varen fer als baixos de can Calabuig i des d’aleshores a la Societat. Recordem alguns del molts jugadors d’aquella época: Rodríguez, Pineda, Fita, Budó, Darner, Pous, Ricart, Guardiola, Najes, A. Salellas, J. Salellas, Calabuig I, Calabuig II, Alexandre, Mandado, Serra, Faig, A. Verdaguer, Sales, Puigsegur, Rodrigo I, Rodrigo II, Mas, Fiol, Pozuelo, E. Verdaguer, Gifreu, Torroella i una llarga llista.
Degut a que a la nostra Vila hi havia diversos destacaments de soldats, alguns d’ells, i per cert molt bons van arribar a jugar amb el nostre equip. Recordem entre d’altres a Parés, Piñol, Saavedra, Ayala, Carmona, Casas, etc. A principis dels seixanta els jugadors jonquerencs van poder gaudir d’uns bons reforços. Foren els companys vinguts d’Arriate i d’aquests anys cal destacar: Blas I, Gallego, José i Blas II. També en aquesta mateixa dècada, la U.E. la Jonquera va tenir a les seves files jugadors dels pobles veïns. Aquests van ser: d’Agullana en Bota, en Cortada I, en Cortada II, en Trilla, en Montalat, en Ripoll i en Barbesà. De Cantallops en Reynalt, de Capmany en Llaona i en Rodà, de Sant Climent en Roland i Arturo, d’Espolla en Cristina, en Corominas i en Vergés i de Darnius en Masdevall.
L’any 1970 a l’edificar-se les escoles en els terrenys on des de l’any 1950 hi havia el camp de futbol, l’Ajuntament acorda al setembre del mateix any comprar el terreny on encara avui hi ha el camp de futbol, en l’indret conegut com Les Forques. La compra definitiva amb escritura notarial va ser feta el 12 de Juliol de 1971.
És en els anys setanta sobretot cap les darreries en que el futbol es converteix a casa nostra en una activitat molt més popular i sobretot organitzada des del punt de vista esportiu amb l’aparició dels equips de base que seran i són en definitiva el pal de paller d’aquest esport. Cal destacar en aquests anys, la feina feta per l’entrenador Guillermo Encinas, exjugador del Real Betis que per la seva feina de funcionari de duanes, destinat a la Jonquera, es va fer càrrec de la preparació tècnica del primer equip. Encara ara, tots els jugadors i aficionats d’aquella època, recordem gratament els seus sistemes tàctics i la seva concepció del futbol.
Alevins, infantils, juvenils i cadets, centenars de nois no només de la Jonquera sinó també de pobles veïns seran els que veritablement mantindran el club fins els nostres dies. L’any 1982 va ser quan es va sembrar la gespa i es van modificar les mides del terreny de joc passant a ser de 100 x 60 metres, que junt amb els ja edificats vestidors i graderies van convertir el camp de Les Forques en un dels millors de la comarca.
La temporada 89-90 per primera vegada a la seva història, el club ascendia a segona regional.
Alguns jugadors d’aquella plantilla van ser: Ricard, Castaño I, Castaño II, Rossell, Budó, Vilarrassa, Ferrarons I, Ferrarons II, Sales, Masplà, Viarnés, Figa, Màrquez, Roca, Soler, etc., entrenats per Juan Etxegoyen, exjugador de la U.E. Figueres. L'equip no va tenir massa sort i perdia la categoria aquell mateix any, fet que tornaria a passar anys més tard.
L'any 97 el club va cel·lebrar el 75è aniversari convidant al partit amistós de pre-temporada de la Festa Major al Girona F.C.
En la temporada 98-99 el club ampliava les seves seccions amb la formació d'un equip femení que va jugar la lliga provincial durant 3 temporades. En aquesta mateixa temporada 98-99 l'equip ascendia a segona regional on ha jugat fins avui, tot i que l'equip cada any es reforça per intentar aconseguir l'ascens a primera regional.
Actualment les instal·lacions de "Les Forques" consten de 4 vestuaris totalment reformats, un camp de futbol-11 i un camp de futbol-7 que s'utilitza en els entrenaments. Aquesta temporada la novetat és que el club estrena un himne, fet innedit fins ara. La junta de La Unió Esportiva està formada per: President: Josep Serra. Sots-Presidents: Martí Ricart, Antoni Ferrusola. Secretari: Josep Puerto. Tresorer: Ricard López. Vocals: Jeroni Salellas, Manolo Núñez, Jaume Horta, Josep Ferrarons i Miquel Malagelada.
Centenars han estat els jugadors que durant aquests anys han defensat el club, seria molt difícil esmentar-los a tots, però és així que amb tota aquesta gent anònima s’ha forjat aquesta entitat esportiva i gràcies a ells hem pogut tenir i tenim encara una Unió Esportiva la Jonquera molt viva. Per molts anys.